Benvolgut chords and lyrics - MANEL

Lời & hợp âm

[Verse 1]
[D]Benvolgut, permet-me suposar
Que, malgrat [G]que no [D]haguem gaudit
de presen[G]tació ofici[A]al,
Més o menys, així [G]com jo,
estàs assabentat
[Bm]De la meva e[G]xist[Bm]ència,
de les co[G]ses que [A]faig.
Benvolgut, [D]jo ho reconec,
què hi faré, covard de mi,
No és que siguis cada tarda el
meu [G]tema prefe[A]rit,
Vostres són les [G]promeses
que ningú ja complirà,
[Bm]Vostres les nits que els telèfons
no pa[D]raven de [A]sonar.
Però sí que et vaig veient [D]en discos
que al final no et [G]vas endur
[D]I alguns quina mer[G]avella,
[D]i alguns que mai tindràs prou l[A]luny,
Benvolgut, i en un som[G]riure
que fa sola caminant
[Bm]I en aquella foto antiga
oblidada [G]en un calaix:
[A]Heu parat[G] una furgonet[A]a apr[D]ofitant
la [G]vista privile[A]giada d'una ciu[D]tat.
Tu asse[A]nyales l'absis romànic
d'una cate[G]dral i sou joves i [D]forts!
I [G]sen[Bm]tiu l'eternit[G]at al vostre d[A]avant!
I, benvol[Bm]gut,
ni sospi[G]teu que gent com [A]jo
Estem esperant.
[D]

[Verse 2]
I que simpàtics que se us veu,
i quin mal devia fer,
I m'ho imagino -o ho intento- i
t'asseguro que comprenc
[A]Que encara avui, sense remei,
[G]tot trontolli un segon
[Bm]Quan un amic, amb bona fe,
pronuncia el vostre nom.
[A]Però vull pensar que tot va bé [D]i que no
enyores aquells temps,
Que fins i tot en recordar no saps
per què però estàs content
[A]I vas veient coses pel món[G]
que t'estan agradant [Bm]tant
I agraeixes que entre els dos
em féssiu créixer amagat.
[A]Amagat en mentidetes[D],
en dubtes emprenyadors,
En cada intuïció fugaç d'una vida mi[A]llor,
Amagat en som molt [G]jo ves per
tenir res massa [Bm]clar,
Amagat en no sé què és, però,
nena, no puc [A]respirar.
Ai, benvol[G]gut,
que estrany [A]si un dia et van fer [D]mal
El meu [G]amor, la meva [A]sort,
les meves [D]mans
O [A]el meu dit resseguint-li la
[G]columna vertebral!
[D]Benvolgut,
[Bm]que ha arribat i[G] es vol quedar![A]
Ai [Bm]aquests dits, no són sen[G]zills,
de gent [A]com jo
Que estava esperant.
[D]

[Verse 3]
Benvolgut, ho deixo aquí,
que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d'acomiadar-me
[A]esperant
No haver-te emprenyat [G]massa,
no haver semblat un [Bm]boig,
Que la força ens acompanyi,
adéu, fins sempre, [A]sort!
Per si un dia ens [D]creuem ja em disculpo,
que em conec,
Faré d'home seriós, esperaré darrere dret
[A]Mentre tu li fas brometa,[G]
veig que ara els bus[Bm]ques alts,
Mentre tu et reivindiques
com molt més elegant.
[A]Farem adéu i marxarem i ella
em dirà que t'ha vist [G]vell
I, pas a [A]pas, ja estaràs [D]tan lluny
Com el [G]cretí que abans d'entrar
a [A]Història li tocava el [D]cul
Ar[A]rambant-la contra els arbres
del costat [G]d' un [D]institut.
Ai, [G]pobrets [Bm]meus,
com s'ha[G]guessin [A]espantat,
Si entre els ma[Bm]tolls, sortim tu i [G]jo dient
Ei, aquí els se[A]nyors,
estem [D]esperant.
Xicots, aneu fent [Bm]lloc,[A]
Que estem esperant.
[D]